Avui em disposo a parlar de Calvary, una pel·lícula irlandesa molt esperada a casa nostra i que es va endur el premi al millor actor per Brendan Gleeson als últims MBIFA, els premis del cinema independent britànic. És el film més nou del director que fa uns anys ens va portar "El irlandés" i que, sorprenentment, considera "Badlands" de Malick, el millor film de la història.
Calvary és un film que ens situa en un petit poble irlandès i ens presenta un capellà que rep una amenaça de mort a la primera escena. Un punt de partida potent, no ho negarem pas, i un primer pla molt ben il·luminat i amb un Gleeson solvent. Ara, és un detonant perillós ja que, si en Gleeson és el capellà del poble, està clar que coneix a tots els habitants d'aquest i per tant, sap qui és el que l'ha amenaçat. L'espectador és el que està perdut, en els primers minuts, però tot i així, ràpidament comencça a descartar culpables i arriba a una conclusió obvia, que resulta ser la correcta.
A partir de l'amenaça, el capellà comença a visitar diferents membres de la comunitat i a parlar amb aquests, sense treure mai el tema del possible assassinat. Durant la confessió del futur assassinat, el confessor li ha donat una setmana de vida més al sacerdot, per a que tingui temps d'arreglar els seus assumptes. Gleeson, obviament, l'aprofita al 100%. I fins i tot té visita de la filla inclosa.
Si és obvi que el capellà sap qui és el que vol dur a terme aquesta acció, és fàcil pensar que aquestes visites espontanies només serveixen per a que l'espectador vegi una mica com són les persones que habiten els petits pobles irlandesos, i si el director té sort, pot fer que a alguns dels presents els hi balli el cap pensant en qui podria ser l'home que ha amenaçat en Gleeson, o, com a mínim, intentant esbrinar per a què. Potser, però, el punt fort és saber si el capellà Gleeson durà a terme alguna acció per salvar-se, com matar primer al seu futur assassí o marxar del poble. Aquí és potser on rau la teca, en l'actitud del capellà, que es la més impredictible de totes, ja que la resta d'habitants segueixen uns estereotips graciosos però marcats.
Veient Calvary no podem evitar pensar en films com Los niños del cura (mantenint les distàncies). Films que ens exposen una comunitat de persones estrambòtiques, divertides i que tenen com a figura central un capellà. Al voltant de Gleeson hi trobem un munt d'actors irlandesos de renom com Chris O'Dowd, Dylan Mooran i el fill de Breendan Gleeson, Donham Gleeson, altres actors famosos per la seva faceta televisiva, i una actriu anglesa que brilla amb especial claror, Kelly Reilly, sempre tan etèria. Tots els personatges tenen el seu què, i el director se les empesca per barrejar comèdia amb tragèdia i fer un producte bastant negre i sòrdid, però que a vegades, peca d'emotiu. Si bé sembla que Calvary tira cap al terreny de la cruesa i el bizzarre, hi ha tres moments puntuals on, per culpa de la música, el diàleg, la panificació i el tempo, el film s'eleva a un pla emotiu que desestabilitza a l'espectador i pot molestar a més d'un, si aquest no va preparat per veure moments de llagrimeta fàcil.
Tot i així, de Calvary em quedo amb la part més positiva i és la poderosa interpretació de Gleeson i la construcció d'una comunitat rara i variopinta que no dubta en aprofitar-se del pobre capellà. Les escenes en que coincideixen més d'un personatge "pueblerino" són una delícia però sense dubte la meva preferida és l'escena on hi ha un enfrontament pare-fill, en el terreny interpretatiu. Veure a Brendan Gleeson com a capellà intentant fer entrar en raó el seu fill Donham Gleeson que interpreta a un assassí en sèrie és potser el moment més culminant de Calvary, encara que per a la història que vol explicar, no tingui gairebé cap rellevància.
En definitiva, Calvary és un film que es pot gaudir i el recomano a gent que adora de veritat els paisatges irlandesos, l'accent d'allà i els films que se centren en representar petites comunitats plenes de gent pintoresca.
Aquí teniu el tràiler (heretgia, només l'he trobat en castellà, però aquesta l'heu de veure en VOSE) i una imatge del film:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada