Allà dalt, a tres metres sobre el cel

L'altra dia, després d'una llarga espera vaig anar a veure 3MSC (tres metros sobre el cielo), la pel·Lícula rodada per Fernando González Molina, que sembla el rey midas: qualsevol peli que faci es converteix en or. I és que l'home no ha fet més de dos pel·lícules, però les dos han sigut autèntics taquillazos, sobretot perquè aquestes dos han estat protagonitzades pel nió de turno, un dels idols de nenes del moment, Mario Casas, un actor que pot semblar molt tontet, però que si el deixes, pot arribar a actuar bé i tot.
 

Doncs bé, la òpera prima del director va ser la esplèndida Fuga de Cerebros i ara ens presenta aquesta 3MSC, protagonitzada per Mario Casas i María Valverde, una noia que acostumava a actuar bé i que aquí no resulta del tot convincent.
 

Bé, com a fan incondicional del llibre, sí, m'he llegit el llibre de Federico Moccia, més ben dit, el vaig deborar, ja que em va enganxar totalment, es pot dir que clar, quan un llegeix es pot imaginar alguna cosa però al veure-hop en imatges pot arribar a xocar i fins i tot espantar. és per això que quan un llegeix la carrera de motos amb les siameses, es llegeix i punt, però quan es veu en pantalla es diu: coi! però que perillós, que heavy és això!
 

Bé, la peli té un argument molt romanticon: el noi canalla, dolentot, violent s'enamora d'una noia que és l'antítesis, és una noia de la zona alta de Barcelona, que vesteix bé i aquestes coses. I encara que al principi no es soporten (com tota pelicula romàntica) al final s'acaben enamorant, i com qualsevol primer amor, res ni ningú sembla que el pugui destruir i els dos protagonistes es senten com a tres metres sobre el cel.
 

Pot semblar un argument nyonyo, vist, però la veritat és una pelicula, que a estones es fa llarga , no és per exemple. com un eclipse: que hi ha moments intensos i moments d'una quietut tan absoluta que contrasta. Tres metros sobre el cielo és absoluta adrenalina, no hi ha moment per aturar-se, no hi ha moment per pensar, només et pots deixar emportar per aquella espiral d'amor, violència i altres, però que acaba sent història d'amor, trencadora història d'amor, que clar, va molt més indicat a noietes joves i fans del llibre que a altres espectadors.
 

Dos cosetes que s'haurien de puntualitzar sobre el film:

1.  Com una pelicula d'amor que és, estava clar que al film s'hauria d'ensenyar cuixa, i clar, González Molina fa el que creu apropiat. I la veritat, tot pinta bé, en la seva mida justa, fins que en una escena, que no ve per res a compte, es veu al Mario Casas, amb, perdoneu l'expressió, el cul a l'aire. No dic que no estigui malament, només exessiu perquè és una escena en la que no hi ha cap alicient ni cap excusa perquè surti així, només l'excusa de fer cridar a les nenes de la sala. 
2.  S'ha de tenir en compte l'habilitat de Fernando González Molina, quan cap al final de la pelicula, aconsegueix un muntatge perfecte del final, allargant el patiment i tensant-nos, sobretot partint de les escases linies del llibre que fan referència a tot aquell seguit de fets. I és, en aquella escena, llarga i agoviant, que no es para de contraposar diferents situacions i plans, quan es veu sense dubte, la maestria d'aquest director, que encara que sembla que hagi fet aquesta peli amb molt amor, els crítics no parin de tirar-li per terra i dir-li que no val res.

Tot i així, es veu que el director ja ha afirmat, per alegria de les fans, que filmarà la segona part tan aviat com pugui... Ell si que sembla estar a tres metres sobre el cel :)

Aquí algunes imatges i el tráiler

Quan el menjar té un gust amarg

Fa unes setmanetes vaig anar a veure una pel·lícula que em va interessar des del moment que Daniel Sánchez Arévalo va mostrar via facebook el seu fascinament per aquesta. La peli és Bon appétit, ópera prima d'un ex (guionista o muntador, ara no recordo bé), però que està rodada a diferents països europeus, sobretot allà a Zurich, Suissa i que té com a actor principal a Unax Ugalde, i a una noia alemanya i a un noi italià.
 

L'argument del film pot resultar senzill encara que realment no ho és: un cuines espanyol começa a treballar en un restaurant molt luxós de Zurich i allà coneix un chef italià molt simpàtic i, una sumiller alemanya que està molt confosa. Com ja es pot suposar, entre els dos protagonistes passarà alguna cosa, però no té la estructura típica dels films: als 10 minuts, els dos protagonistes ja s'han fet un petó però que, no ha desencadenat en cap relació amorosa. I a partir d'aquí ens adentrem en un metratge trist i depriment. Anem acompanyant el personatge de Unax Ugalde, que està molt confòs i està perennement torturant a l'espectador ja que es veu que el noi està molt enamorat de la noia, la segueix i ella no el correspon, després la intenta oblidar i no pot, i quan perfí es dicideix anar a Alemania per confessar-li l'amor a la noia, ella li diu que només pot ser la seva amiga, i que rarament ho podran ser si ell no deixa d'estar enamorat d'ella.
 

És a dir, aquest no és un gran melodrama, ni un gran film romàntic, ja que des del inici ja se sap que ells dos no podran acabar junts, encara que ho desitgem, i encara que sembla que la noia estigui molt contenta pel fet de tenir un amic com ell, sembla que ell no pari de patir, no trobi el que desitja. és per això, que, amb un final completament indiferent, la veritat és que es surt del cinema amb un regust amarg, trist, amb una visió pessimista de la vida que només s'alegra una mica amb l'estupenda banda sonora de la película, la canció de Radio Dept: strange things will happen

pd. Al estar gran part de la pelicula ambientada en una cuina es veuen en escena elements d'aquesta, com diferents plats, l'ambient de treball, una cosa que s'ha tornat molt característica al cinema de fa pocs anys, com el film alemany de Mi deliciosa Marta

Aquí deixo el trailer del film, per si algú s'anima, i la veritat és que la pelicula, que a vegades es fa una mica massa llarga, passa com si res, com un bon menjar, però que deixa un mal regust al acabar.

Harry Potter convertit en una "road Movie"

Bé, gent, desgraciadament he estat un temps sense actualitzar perquè realment, no disponia de temps material i per tant, no podia anar gaire al cinema. Tot i així, he decidit anar a veure dos películes que comentaré en post separats: Bon appétit i Harry Potter y las relíquias de la muerte primera parte.
 

Com no, començaré per aquesta última, la película del nom interminable, que podriem resumir com Harry Potter 7-1 perquè això és el millor, no hi haurà harry potter 8, sinó que hi haurà 7-2.

Bé, teniu davant doncs, una autèntica pottermaniaca. M'he llegit tots els llibres, he vist totes les pelis, tinc els dvds, jocs,etc. Però no sóc d'aquelles que van amb el llibre a mort i que tot el que la peli es salta és un sacrilegi i que canviin algunes coses és com violar el llibre...

No, no, jo sóc un d'aquest que es llegeix el llibre dos anys abans i que, al moment on surt la pelicula, ja no m'enrecordo de casi res, només la trama principal, i de forma bastant borrosa i sobretot, de qui s'ha mort, sobretot això.
 

Bé, doncs, què és aquesta nova entrega de Harry Potter?

Primer de tot que ningú s'esperi el castell de Hogwarts que encara quedarà decebut. Aquí se'ns presenta un Harry rebel, que ha decidit no tornar a Hogwarts per anar a buscar els horrocrux (coses que s'han de destruir per matar a voldemort) i anirà junt amb els seus amics, sempre tan simpàtics i fidels.
 

Així doncs, aquest Harry ve carregat d'aventures i molts espais diferents però que al final sempre segueixen el mateix patró: aventura- tenda- aventura- tenda!!! Passa ràpid i entretingut si, però a la quarta vegada que tornen a la tenda dius, siusplau, que el capturis ja, que passi alguna cosa més!!!

Noves cares, en aquesta entrega, la més sonada, la del Ruffus Scrimgeour, el Bill Nighty... que no sabeu qui és? si home, el de.... I feel It in my fingers, I feel it in my toes, christmas is all around me, so come and let it snow... si clar clar, ja us enrecordeu oi?
 

Aaaah i no espereu que el harry avanci molt en la seva misió: recordem que ha de trobar 7 horrocruxes. Dons aquí res, només en destrueix un i el que és pitjor, amb el titulet ja pots veure que en harry encara haurà de buscar més coses! Les reliquies de la mort! si si, si és que encara ens queden aventures del Harry per estona!

Tot i així , aquesta nova peli de Harry Potter es presenta plena d'aventures, sobretot ens centrarem en els tres personatges protagonistes, encara que aparicions de personatges antincs i altres, de grans actors britànics, també amanirà una mica l'espectacle.
 

I és que encara que el harry 7 sigui com diu el seu director, La road Movie de l'any, un harry potter és sempre un harry potter i per mi sempre estarà lligat a la imatge d'ell, amb la seva òliva al castell.

Aquí deixo el trailer d'aquesta nova aventura de Harry Potter, que pels més fanàtics, es mostra casi del tot fidel al llibre.