Época d'examens, i treballs, mala època per escriure les meves crítiques. Tot i així volia deixar per escrit algun petit comentari de Agua para elefantes, que ja vaig veure farà prop d'un mes, però que trobo interessant comentar-la. Com no, la majoria de públic anirà a veure-la perque hi surt el Robert Pattinson,i perquè negar-ho, és un gran alicient, però per mi, el principal era veure Christoph Waltz de nou en acció. Sempre he cregut que els americans agafen lu millor d'europa i ho porten al seu terreny, americanitzant-ho. Això ja ha passat amb varies pel·lícules, directors i algun actor. I per això volia veure com havia anat aquesta transformació. I la resposta és que Waltz és un tauró que s'ho menja tot, un dels grans de la interpretació, un d'aquests pels quals ens hauriem de treure el barret.
Agua para elefantes, explica la història d'un vellet que va a un circ a explicar la seva història de quan era jove. Es veu que va ser el veterinari d'un dels circs més reputats de l'amèrica dels anys 30, el circ de los hermanos Benzini, on hi coneixerà al seu tirà propietari i la seva guapissima dona, Marlena (a lo dietrich?). Ràpidament el Rob es guanyarà la confiança de Waltz i passarà a ser l'encarregat de cuidar de la nova "atracció estelar" l'elefanteta, que és tractada de manera molt severa per l'amo del circ. A part hi haurà la típica història d'amor entre la Marlena i el Pattinson, que serà descoberta per Waltz oh oh oh.:espectacle servit.
No espereu veure en l'elefant aquesta gran atracció estelar, ni tan sols en Robert Pattinson, pseudo Edward Cullen que ha demostrat que es queda petit en una producció montada també al servei d'altres estrelles (dos d'elles amb Oscars de l'acadèmia). L'autència atracció estelar d'aquest film i el que el farà minimament suportable és la interpretació esplèndida i plena de matissos de Christoph Waltz.
La pel·lícula és molt, paraules d'una amiga meva, monyes, d'aquestes fetes expressament per explicar la historieta d'amor. Clar, aquestes pel·lícules no sussiten un gran interès entre el públic però, heus aquí el gran Waltz que remunta el film. Si aquesta pel·lícula és capaç de fer sentir alguna cosa a l'espectador és Waltz. M'enrecordo perfectament de quan estava aseguda a la butaca del cinema. Només m'entrava una allau de sentiments: ràbia, por, misteri i el cor i l'estòmag em feien un bot quan hi sortia el gran Waltz a escena. Com el malestar que em va produir la primera escena de malditos bastardos que és gairebé com una tortura per l'espectador, l'amo d'aquest circ també és maquiavèlic, manipulador i té aquesta aura de malestar al seu voltant. Mai se sap com reaccionarà, si bé o malament i sempre està pensant en la venjança com al plat fred, cosa que el fa més esfereidor encara.
Així doncs, Agua para elefantes que preten ser una pel·lícula de grans emocions i grans romansos, només m'ha valgut la pena per sentir por i terror davant el personatge de Waltz, que demostra que es menja tot el que té al davant, és un monstre de la interpretació que sense dubte, ens regalà uns quans dels dolents més retorçats i cínics de la història del cinema. Aquesta, és només la seva primera parada americana (amb the green hornet, que no he vist)... on el portarà això?
Així doncs, Agua para elefantes que preten ser una pel·lícula de grans emocions i grans romansos, només m'ha valgut la pena per sentir por i terror davant el personatge de Waltz, que demostra que es menja tot el que té al davant, és un monstre de la interpretació que sense dubte, ens regalà uns quans dels dolents més retorçats i cínics de la història del cinema. Aquesta, és només la seva primera parada americana (amb the green hornet, que no he vist)... on el portarà això?
Aquí el tràiler (quedeu-vos amb Waltz, no amb el Robert Pattinson)
PD. Aquesta setmana s'ha estrenat pequeñas mentiras sin importancia, la crítica que vaig escriure ja fa temps i podreu llegir aquí: Pequeñas mentiras sin importancia
