Aquest divendres va començar el festival internacional de cinema d'autor de Barcelona, el DA i vaig decidir anar a la inauguració d'aquest. La pel·lícula inaugural era Pequeñas mentiras sin importancia (Les petits mouchoirs), de Guillaume Canet. La veritat, és que el festival inclou tot de bones propostes per anar a veure de directors tan reconeguts com Manoel de Oliveira, però aquesta em va atrapar de seguida: el títol, el cartell, la plantilla d'actors, amb Marion Cotillard inclosa, i sobretot el director, Guillaume Canet, un jove francès que va esdevenir una estrella del cinema a principis d'aquest segle i que ara s'ha passat a la direcció i presenta la que és gairebé la seva òpera prima. Bé, parlem de Pequeñas mentiras sin importancia.
Primer de tot, no us espanteu per la durada del film: més de 2 hores i mitja, no es fa per res llarga, ni pesada, ni tens ganes que s'acabi en cap moment, és una pel·lícula fresca, que va passant, no hi ha cap escena massa dilatada, sinó que té un tempo just, precís i agradable. La història que explica el film és senzilla: uns amics de trenta anys amb problemes personals van tots a l'estiu a l'apartament d'un per allà passar-hi les vacances. Les seves vides però, no són gens senzilles, un munt de problemes que cadascú arrossega farà que a mesura que passen els dies es vagin descobrint. Pel·lícula amb troços d'humor, troços de drama (potser massa forçat cap al final) i tot amb un diàleg de Guillaume Canet absolutament natural, fresc, totalment desartificialitzat. La pel·licula ens regala tot de moments d'estiu que crec que són preciosos, qualsevol persona podria viure. Destaco moment en el qual un dels rollos de la Cotillard toca la guitarra pels amics d'aquesta, o els moments on els amics es recolzen entre si, uns es necessiten els altres. A més, el film és un retrat perfecte d'un grup d'amics. Allunyats dels personatges per exemple, de Happythankyoumoreplease, que realment no són del tot identificables, els de Pequeñas mentiras sin importancia són reals, reals de veritat: qui no té l'amic o amiga pesat que es trenca el cap i no para de preguntar sempre sobre que seria el millor que podria contestar al SMS d'una possible conquesta o parella? I qui no té l'amic obsesionat perquè tot sigui perfecte, o el que és un donjuan que en realitat és tot un sensible? Us sonen veritat? I no, no estic parlant de personatges ficticis, sinó de personatges reals, verosímils, com el to que vol semblar donar la pel·lícula. Vol mostrar un estiu entre amics, tots els moments que passen: bons, dolents, divertits, violents...
Potser, i com a únic punt negatiu podriem dir que els personatges femenins, tret de Marion Cotillard, no estan tan ben dibuixats com els masculins, bé, potser Canet agafi pràctica. Aquest és només un inici, molt prometedor que ja ha aconseguit un gran èxit a França, el premi del públic a Venecia i un gran aplaudiment al finalitzar la inauguració del DA. Només falta esperar que quan s'estreni aquí a Espanya la gent no la passi de llarg, la vagi a veure perquè encara que sigui llarga val realment la pena, i molt. I per la gent jove com jo, crec que mostra com ens agradaria passar l'estiu amb els amics de veritat quan en tinguem 30-35.
Aquí el tràiler i el cartell de pequeñas mentiras sin importancia, petita joia. L'estrena està prevista per principis de juny, realment una bona data perquè és totalment una pel·lícula fresca d'estiu
Primer de tot, no us espanteu per la durada del film: més de 2 hores i mitja, no es fa per res llarga, ni pesada, ni tens ganes que s'acabi en cap moment, és una pel·lícula fresca, que va passant, no hi ha cap escena massa dilatada, sinó que té un tempo just, precís i agradable. La història que explica el film és senzilla: uns amics de trenta anys amb problemes personals van tots a l'estiu a l'apartament d'un per allà passar-hi les vacances. Les seves vides però, no són gens senzilles, un munt de problemes que cadascú arrossega farà que a mesura que passen els dies es vagin descobrint. Pel·lícula amb troços d'humor, troços de drama (potser massa forçat cap al final) i tot amb un diàleg de Guillaume Canet absolutament natural, fresc, totalment desartificialitzat. La pel·licula ens regala tot de moments d'estiu que crec que són preciosos, qualsevol persona podria viure. Destaco moment en el qual un dels rollos de la Cotillard toca la guitarra pels amics d'aquesta, o els moments on els amics es recolzen entre si, uns es necessiten els altres. A més, el film és un retrat perfecte d'un grup d'amics. Allunyats dels personatges per exemple, de Happythankyoumoreplease, que realment no són del tot identificables, els de Pequeñas mentiras sin importancia són reals, reals de veritat: qui no té l'amic o amiga pesat que es trenca el cap i no para de preguntar sempre sobre que seria el millor que podria contestar al SMS d'una possible conquesta o parella? I qui no té l'amic obsesionat perquè tot sigui perfecte, o el que és un donjuan que en realitat és tot un sensible? Us sonen veritat? I no, no estic parlant de personatges ficticis, sinó de personatges reals, verosímils, com el to que vol semblar donar la pel·lícula. Vol mostrar un estiu entre amics, tots els moments que passen: bons, dolents, divertits, violents...
Potser, i com a únic punt negatiu podriem dir que els personatges femenins, tret de Marion Cotillard, no estan tan ben dibuixats com els masculins, bé, potser Canet agafi pràctica. Aquest és només un inici, molt prometedor que ja ha aconseguit un gran èxit a França, el premi del públic a Venecia i un gran aplaudiment al finalitzar la inauguració del DA. Només falta esperar que quan s'estreni aquí a Espanya la gent no la passi de llarg, la vagi a veure perquè encara que sigui llarga val realment la pena, i molt. I per la gent jove com jo, crec que mostra com ens agradaria passar l'estiu amb els amics de veritat quan en tinguem 30-35.
Aquí el tràiler i el cartell de pequeñas mentiras sin importancia, petita joia. L'estrena està prevista per principis de juny, realment una bona data perquè és totalment una pel·lícula fresca d'estiu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada