diumenge, 14 d’agost del 2011

Beginners, els principiants també saben com innovar

Beginners (principiantes), pel·lícula  idònia per un públic pacient, que no vagi a veure acció, sinó que s’enamori de les petites coses, de les petites històries quotidianes, i sobretot, que sigui molt pacient.
Beginners és la pel·lícula d’un director gairebé novell, Mike Mills, que està protagonitzada pel sempre creïble Ewan McGregor, la dolça però al final cansina, Mélanie Laurent, la shosana de Malditos Bastardos i un dels actors clàssics per excel·lència, Christopher Plummer.
Beginners explica una història plena de McGuffins, és a dir, d’anècdotes que sembla que siguin l’esquelet de la trama i que en realitat només són una via per fer avançar la veritable història. Així doncs, Beginners explica la història d’un home de 38 anys que troba en una festa a la delicada i controvertida Anna, de la qual no se’n descobreix molta informació més durant la pel·lícula, i se n’enamora. Però veu la relació difícil i complicada i el seu cap està ple de records, del seu pare, mort fa poc mes de 4 mesos. Aquí, en els seus records, és quan s’introdueix la temàtica del pare, un home que després de molts anys, als 75 anuncia al seu fill que és gay i que vol viure la poca vida que li queda, ja que per postres està malalt de càncer, vivint la vida de forma lliberal i de com voldria fer-ho així que troba un novio més jove i comença a fer festes i a viure la vida de manera feliç. Els records, doncs, d’aquest pare vitalista i optimista faran que el fill, avegades estancat en la seva relació amb Anna, superi la por i fent-se el valent, lluiti per ella, però l’amor i les relacions no són tan fàcils i senzilles com això.
Beginners és una pel·lícula que emociona i fa riure, i que resulta molt humana perquè tot el guió està basat en la veritable vida del director, Mike Mills, que també va veure com el seu pare sortia de l’armari als 75 anys.
S’hauria de parlar de la maestria del director per innovar amb la tècnica i pel seu ús de la càmera, amb plans bastant aconseguits, però el que sorprèn és la seva habilitat per fer col·lages enmig de la pel·lícula, fent un muntatge exhaustiu de fotografies encadenades per il·lustrar idees, i èpoques, fins i tot avegades, amb propostes tan radicals com deixar la pantalla de color rosa  o vermell per il·lustrar una emoció, un sentiment.
Beginners és doncs, una pel·lícula que sembla senzilla, que potser no passi cap cosa, i que si no es va preparat a veure-la es creurà que és un rotllo i  que passa molt lenta, però pels que sàpiguen gaudir de les petites coses de la vida, d’aquestes històries on no passa res i sembla que res canviï però en realitat, et fan replantejar coses i et mostren la realitat cara a cara, aquestes, gaudiran de passar una horeta i poc veient la realitat amb els ulls, veient la vida tal com és, amb alegries, tristeses i amb un munt de confusió sobre com i què s’ha de fer per estimar i ser estimat.