Gent! Després de segles sense aparèixer, torno a ser aquí, ja que una data tan senyalada com els Oscars no es podia deixar de ser comentada, així que aquí tornem, al peu del canó després de molt temps ausent per comentar la jugada.
Com un fet sense precedents, aquest any, abans de que es fes la gala dels Oscars havia vist gairebé totes les pel·lícules que optaven als premis més grans: Havia vist The artist, per suposat, Midnight in Paris i The tree of life, comentades per aquí mateix, havia vist Hugo i un llarg etc, així que, aquest any, sabia ben bé a que s'enftrontava cada una d'aquestes pel·lícules.
Per suposat, també havia vist Drive i Shame que són dos grans pel·lícules que no van rebre cap nominació i que per mi, és un fet inaudit i sobretot, intolerable ja que crec que és del millor que s'ha fet aquest any i que els acadèmics les han deixat passar potser perquè les trobaven massa "trangressores" quan Drive té la estructura de conte de fades, i Shame segurament, ha estat "oblidada" perquè en Fassbender i surt despullat... espera, que¿? des de quan això és una raó de pes? El mateix ha passat amb Von Trier, que tot i fer la rara Melancholia, res de res, mentre a Malick i el macro Arbol de la Vida, inferior a la del danés, si que ha sigut considerada...
Bé, però, anem al que interessa, als premiats.
Comencem amb millor pel·lícula: The artist... perdoneu, però em sembla a mi que aquest estava més que cantat... li donava una ínfima possibilitat a los descendientes, però, gairebé, res. Només després de veure la invención de Hugo vaig ser capaç de veure un possible rival que pogués treure-li el premi a The artist, una pel·lícula que emocionava, que era com la revolució del cinema mirant-lo des de l'antiguitat, agafar el pasat i veure que hi ha un futur, un renéixer del cinema, a partir del 3D. The artist, era bastant el contrari, es veia que el cinema actual no tenia gaire i que recorre al passat el faria resorgir, aixì doncs, són dos pel·lícules contradictories, futur i passat en una mateixa època. La vencedora, la que ha agradat és The artist, i realment, és una pel·lícula que s'arrisca, que és diferent a tot, i que em va agradar molt quan la vaig veure i que, perquè no, encara que ho ha guanyat tot i ja estem una mica cansats d'ella, és una gran pel·lícula que aixpo si, pot anar de francesa tot el que vulgui, que està més americaneitzada que una altra cosa.
Director: Michel Hazanavicius. A veure, que The Artist guanyi a la millor pel·lícula és una cosa, i no em sembla gens malament, perquè, juntament amb Hugo, era la que més ho mereixia, però això del director si que me huele un poco a la xamusquina... segur que a Malick i a Allen no els hi donaven perquè no es dignen a presentar-se, i Alexander Payne, com que encara no està gaire reputat en "el cercle dels Oscars com a direcor" però en Hazanavicius? Si l'any passat ja va pasar amb Tom Hooper passant-li la mà per la cara a David Fincher, per mi un gran director, que aquest any Hazanavicius, conegut gairebé a casa seva, li pasi a Scoresese que ha fet el treball més espectacular que he vist amb 3D i que ha fet la pel·lícula amb més amor i amor al cinema que he vist mai, deixant-se a ell mateix en ella, no trobo gaire acertat donar-li el premi al novell i deixar al gran director sense premi. Scorsese se'l mereixia més.
Actor principal: Jean Dujardin. En una categoria on no estaven nominats Ryan Gosling ni Michael Fassbender, grans artistes d'aquest any, Jean Dujardin ho tenia més fàcil. Ni George Clooney, que ja rebrà noves nominacions, tots tranquils, ni Gary Oldman, que tot i estar bé al Topo, tampoc li farem la ola, ni Brad Pitt, en Jean Dujardin, realment, feia una interpretació exelent d'aquell actor inventat de cinema mut George Valentin, que colaba com una reencarnació de Douglas Fairbanks i que a la pel·lícula ho feia totalment creible. Que en Jean guanyés era cantat també, però molt merescut, i sempre amb aquell somriure tan sincer.
Actriu principal. Meryl Streep. No he vist la dama de hierro però tothom diu que està estupenda així que amen. Segur que Michelle Williams també ho feia molt bé. Rooney Mara la clava fent de Lisbeth però al ser tan jove i nomñes amb un paper important a les esquenes era impossible i l'Albert Nobbs de Gleen Close a pocs havia convensut, així que Meryl, si diuen que ho fas bé, doncs endavant, tu que sempre ho fas bé, i com diria el Cam de modern Family: Meryl Streep podria hacer de Batman i seguiría estando fabulosa, es la perfección en persona.
Actor i actriu secundaris: Christopher Plummer i Octavia Spencer. Plummer de 82 anys s'ho tenia més que merescut, per carrera, ja que no para d'estrenar pel·lícules, i per pel·lícula, realment està molt entranyable a Beginners petita pel·lícula oblidada en totes les altres categories, i Octavia Spencer, curtida de secundaria a sèries com Los magos de Waverly Place es veu que aquí fa una gran actuació, com no la he vist, no puc jutjar, però segur que ho mereixia més que cap altre, inclosa Berenice Béjo.
De les altres categories ja poc a dir: guió per Woody Allen de Midnight in Paris el trobo molt acertat, l'altra tipus de guió por los descendientes també, i la música, per The artist també em grinyola, preferiria que hagués guanyat o Howard Shore amb Hugo o el nostre senyor Iglesias amb el Topo o moltes altres que no han estat nominades com la bso de un método peligroso, també de Shore i explèndida.
Per la resta poc més, poc Hugo i molt The artist, i tot i així un the artist massa poc afransessat i massa americaneitzat! Que comenci la veritable revolució europea!
PD. En Jean Dujardin sleeping és molt gran
