Fa unes setmanetes vaig anar a veure una pel·lícula que em va interessar des del moment que Daniel Sánchez Arévalo va mostrar via facebook el seu fascinament per aquesta. La peli és Bon appétit, ópera prima d'un ex (guionista o muntador, ara no recordo bé), però que està rodada a diferents països europeus, sobretot allà a Zurich, Suissa i que té com a actor principal a Unax Ugalde, i a una noia alemanya i a un noi italià.
L'argument del film pot resultar senzill encara que realment no ho és: un cuines espanyol começa a treballar en un restaurant molt luxós de Zurich i allà coneix un chef italià molt simpàtic i, una sumiller alemanya que està molt confosa. Com ja es pot suposar, entre els dos protagonistes passarà alguna cosa, però no té la estructura típica dels films: als 10 minuts, els dos protagonistes ja s'han fet un petó però que, no ha desencadenat en cap relació amorosa. I a partir d'aquí ens adentrem en un metratge trist i depriment. Anem acompanyant el personatge de Unax Ugalde, que està molt confòs i està perennement torturant a l'espectador ja que es veu que el noi està molt enamorat de la noia, la segueix i ella no el correspon, després la intenta oblidar i no pot, i quan perfí es dicideix anar a Alemania per confessar-li l'amor a la noia, ella li diu que només pot ser la seva amiga, i que rarament ho podran ser si ell no deixa d'estar enamorat d'ella.
És a dir, aquest no és un gran melodrama, ni un gran film romàntic, ja que des del inici ja se sap que ells dos no podran acabar junts, encara que ho desitgem, i encara que sembla que la noia estigui molt contenta pel fet de tenir un amic com ell, sembla que ell no pari de patir, no trobi el que desitja. és per això, que, amb un final completament indiferent, la veritat és que es surt del cinema amb un regust amarg, trist, amb una visió pessimista de la vida que només s'alegra una mica amb l'estupenda banda sonora de la película, la canció de Radio Dept: strange things will happen
pd. Al estar gran part de la pelicula ambientada en una cuina es veuen en escena elements d'aquesta, com diferents plats, l'ambient de treball, una cosa que s'ha tornat molt característica al cinema de fa pocs anys, com el film alemany de Mi deliciosa Marta
Aquí deixo el trailer del film, per si algú s'anima, i la veritat és que la pelicula, que a vegades es fa una mica massa llarga, passa com si res, com un bon menjar, però que deixa un mal regust al acabar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada