dilluns, 23 de juliol del 2012

The Dark Knight Rises: Quan la cosa èpica va en crescendo fins a un clímax que no deixa temps per respirar

Sóc molt fan de Batman. Molt. I de Nolan més. Les he vist totes de Batman des que era petita. De Nolan també, però de més gran. Batman Begins la vaig veure al cinema amb 13 anys (de les primeres que anava a veure amb les amigues sola), The Dark Knight de vacances, i enmig de la pel·lícula els meus amics em van fer bromes telefòniques.... The Dark Knight Rises no seria menys: la vaig anar a veure el dia de l'estrena, a la primera sessió (a les 4) a un cinema enorme (Urgell) i amb una colla d'amics molts dels quals també eren fans del ratpenat. Batman.... Batman.... una saga, per a no dir la millor, de superherois que arribava a la fi i que portava esperant molt de temps. Anava amb les expectatives molt molt molt altes... resultat: Obra mestra, però inferior a The Dark Knight.
Hem d'assumir que era un repte molt difícil: The Dark Knight, per mi la millor pel·lícula de la història, va ser un paradigma dins de pel·lícules de Hollywood: només fa falta posar aquell extraordinari Joker en escena... terrorífic, escenes anant al límit de l'ànima humana, un harvey dent... tota la cinta en conjunt era una obra mestra, el millor Batman que s'havia fet, i gairebé podriem dir que el millor Nolan que trobarem mai. Tot i així, The Dark Knight Rises és una pel·lícula extraordinaria.

He de reconeixer que quan a la primera escena vaig veure el Bane vaig trobar a faltar el Joker... molt... i que la Catwoman no em convencia. Els primers minuts em semblaven a Dejavus, a trosos de Sherlock... no m'acabava de fer el pes. Però tot d'una, el film es va començar a posar interessant, i interessant, i la trama va anar el crescendo i es va mantenir a dalt de tot fins el final. Bane es va transformar, el personatge va adquirir una nova dimensió que si bé no supera el Joker, és bastant solvent. Una bèstia bruta. I amb cervell. Un rival realment potent i un Tom Hardy extraordinari. Realment, l'actor ha fet la seva feina. Abans d'aquest film no suportava a Tom Hardy, el veia lleig... i a partir d'aquesta, encara que només actua amb celles i ulls (Nolan, que compassiu, deixant cap escena de Hardy sense màscara) me n'he enamorat. Actoràs de cap a peus... No se com s'ho ha fet però m'ha conquerit. El mateix passa amb el personatge de Gordon Levitt que surt tant a la pantalla que pensava que la pel·lícula més que dir-se Batman s'hauria de dir com el personatge de Gordon Levitt, que vinga a sortir, però, amb un carisma que ja agrada, encara que a vegades semblava veure-li el truc a Nolan: veure Joseph Gordon Levitt a Batman és veure Heath Ledger a Batman. Ho sento, però es nota. Dol, però està bé.

Els personatges imprescindibles de les dues primeres entregues: Alfred i Gordon desapareixen bastant del mapa en aquesta nova entrega, al igual que el nostre superheroi, per permetre deixar entrar en escena a Bane i Levitt, i a les noies, Miranda Tate i Selina Kyle. Cap de les dos m'agrada. Cap. Encara que potser la Hattaway té més carisma. Però aquesta catwoman no m'agrada... vull Michelle Pfeiffer.
La història és força interessant. Amb tots els ingredients Nolan (seriament, estic per començar a treballar en una tesis sobre els pilars en que es basen les tragèdies de les seves pel·lícules), aquest Batman (Christian Bale) arrenca vuit anys després de la anterior pel·lícula, on Batman s'ha retirat i en teoria, la ciutat viu en pau gràcies a una dura llei de la policia i el fiscal mort, Dent. I com és lògic, en una ciutat on regna la pau, alguna cosa dolenta ha de passar. Aquesta vegada, és el terrorista Bane, que amb el cap perfectament al seu lloc, el que el fa terrorífic, torna a Gotham per a destruir-la. Batman, doncs, sembla que haurà d'actuar. I com actua...

Avís: és imprescindible tenir frescos els dos Batmans anteriors per estar al 100% en aquesta nova entrega: recordeu qui és Ras-al-gul¿? Sabeu com va morir Harvey Dent? Si no en sabeu la resposta, mireu Batman Begins i The Dark Knight abans de gaudir de la tercera part. Una tercera part carregada de bones interpretacions, i a partir de la meitat del film, d'una tensió constant, una lluita contrarellotge, amb diàlegs interessants (la meva teoria és que al principi li costa arrencar per la multitud de diàlegs i la pobresa d'acció), però amb una segona part trepidant, amb sorpreses que et deixen la boca oberta, amb cops d'efecte.... una obra mestra, apoteòsica, que no arriba al nivell de la segona pel·lícula perquè potser la tensió està massa en poder d'altres i és massa generalista. El Joker està boig i juga amb la gent, i el sentit de la gent. Bane, juga amb una població i directament amb Batman, la responsabilitat és més seva que nostra, i per això potser no la trobem tan potent. Encara que té realment moments molt potents, que és un dels millors treballs de Nolan i una de les grans pel·lícules de Batman.
 
 
Esperem que després de The Dark Knight Rises, tots els directors i productors de Hollywood estiguin prou cagats perquè no vulguin fer de seguida una nova versió, com ha passat amb Spiderman. I per cert, sense fer cap Spoiler. El final del film és clarament molt optimista, i alhora, torna a fer sorpreses i a voler deixar a tothom bastant content. És un final entre obert i tancat bastant maco.
 
I ja poques coses queden per comentar, encara que per mi, aquesta crítica està sent molt sentida, perquè considero The Dark Knight una de les millors pel·lícules que s'han fet, i aquesta nova part, també. La meva mitja d'aquest Batman (trilogia) seria de 9 - 9.50, una de les coses bones que gaudirem en molt de temps i espero que us acosteu al cinema, un momentet que pogueu en tot l'estiu per a veure aquesta gran gran gran pel·lícula, que des d'aquí us aseguro: va in crescendo. Comença a baix, i acaba a dalt de tot, en una pujada vertiginosa que emulant al Bruce Wayne, és molt complicada de fer, però Chris Nolan, al contrari de molts que ho podrien haver intentat, ha sortit ilès i molt molt ben parat. Per mi, és el director que salvarà Hollywood i li retornarà la qualitat que sembla haver perdut en un centenar de taquillasos com The Avengers o The Amazing Spiderman.

Aquí deixo imatges èpiques i un tràiler espectacular. Mireu-lo amb tranquil·litat, si té spoilers no els notareu, i us vindran unes ganes increibles de veure-la. És impressionant. Crec que la tornaré a veure només per gaudir un cop més d'aquest espectacle espectacular que ens ha regalat Christopher Nolan per només 6 euros (amb carnet jove, i fins al setembre).








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada