Fa unes setmanetes vaig anar a veure una pel·lícula purament comercial amb unes companyes: Amor y otras drogas, protagonitzada per Jake Gyllenhaal i Anne Hataway. És de suposar que les meves amigues van anar a veure el film sobretot perquè el protagonista era l'estupendo Jack Twist de Brokeback Mountain, que no està de mal veure i que per cert, aquí fa un paper que podria ser del tot, un personatge bastant com ell: un caradura, que se les lliga totes, que ven bé ( i es sap vendre bé), però que sota tota aquesta carcassa es troba un romàntic empedernit. I no és així el veritable Jake Gyllenhaal? Fa pocs dies la premsa es va innundar de noticies que deien que si el noi havia recorregut la meitat d'Estats Units en cotxe per demanar perdó a la seva ex, Taylor Swift, per haver-la enganyat amb una de les seves millors amigues... un escàndol? No, si és el Jake, és així.
Doncs bé, al meva principal motivació a l'hora de veure la pel·licula era per saber com anava la indústria americana en això de fer comedietes. Feia molt que no en veia cap, així romàntica (feia pocs dies havia vist Morning Glory, que està bé, però no comentaré), i volia saber si encara en sabien. A més, els dos actors havien sigut nominats als Globus d'or, el director era el de Diamante de Sangre i la Anne Hattaway és una noia que em cau bastant bé. És sorprenent, però diria que he vist gairebé tota la filmografia d'aquesta noia!
Bé, que ens presenta aleshores Amor y otras drogas¿??? Doncs una història d'amor ( i de sexe, molta cuixa surt per aquí), entre dos personatges, un més tràgic que l'altre. El Jake és un venedor de medicines als hospitals, com una especie de publicista raro, ara no em surt el nom (que sé que el té), i l'Anne Hattaway és una noia que sembla molt simpàtica però que realment està malalta i pateix Parkinson. Si, suposu que molts deuen pensar: preparin els mocadors!!!!!! I cap al final, o més ben dit, la meitat de la pelicula està pensada perquè la gent tregui el mocadoret, li caigui la llagrimeta, li faci molta peneta i tal... però no que se senti identificada a menys que es pateixi alguna malaltia del tipus de la noia. És difícil entendre aquell tipus de relació i més pensant que està situat en els anys 90... En definitiva, el film té alguna cosa que no acaba de quadrar. El film no és una típica historia romanticona americana, té alguna cosa que la fa especial: destaco els diàlegs tan llargs però tan profunds que tenen els dos protagonistes en l'apartament de la noia: no tot és sexe, abans i després de fer l'amor es parla de les impressions, dels sentiments, de la vida... cosa que no acostuma a passar als films de Hollywood que ho volen tot i ho volen ja!!!!!!
jajajaja, però tot i així i sentint-ho molt, esperava més del film. Vaig sortir del cinema amb una sensació de no acabar d'estar del tot contenta amb el resultat, em va decepcionar. Suposu que esperava que no fos una película normaleta americana a l'uso i que em fes reflexionar una mica, però, com la majoria de películes, al passar dos carrers del cinema ja s'esborren de la memòria, cosa que em va sabre molt de greu descobrir quan em vaig adonar, que, al sortir del cinema, ja no m'enrecordava de com es deia el personatge del Jake o la Anne... algu com Maggie??
Aquí us deixo el trailer si us animeu:
pd. El personatge del Jake era visitador :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada