Un pa molt negre

Enmig de l'eufòria dels particpants de Pa Negre i els rumors dels suposats enganys i manipulacions que han tingut els premis de l'última edició dels Gaudí, hem llanço a analitzar aquesta pel·lícula, que vaig anar a veure no fa massa, concretament, després de veure quantes nominacions havia aconseguit als premis goya: concretament unes 14! Una dada desorbitant, podriem pensar alguns!

I què és en realitat Pa Negre? Un film amb 13 gaudís que no s'ha dignat ni a deixar un trist premi per la segona favorita i gran pel·lícula: herois, i que està conseguint premis a cada festival que es projecta?
 

Jo us puc anunciar la resposta: Pa Negre no és més que un film, totalment en català i realista que està basat en la molt brillant obra d'Emili Teixidor de títol homònim. Sí, en el film es respira un aire absolut de realitat rural, una reconstrucció perfecta de l'època de la post guerra, un retrat d'una societat decadent i sobretot del pobre, un lloc on els rumors corren i semblen ser, la màxima prioritat dels seus habitants.
 

Cal dir que els dos nens, sobretot el noi, protagonistes estan realment esplèndits, amb una parla de pobre total i un accent que deixa a més d'un bocabadat. En canvi, no es pot dir el mateix de l'actuació dels adults: treient a la Nora Navas del sac, que és evident que s'esforça per donar tota la veracitat possible al seu personatge, la rsta d'actors adults no estan massa creibles, i si ho estan no aparenten per res del món que són gent de poble, potssert perque no ho han sigut mai, potser perquè la dicció no és la correcta, potser perque son tan urbanites que han oblidat el que vol dir ser de poble.

Menció especial per la Marina Gatell, actriu que admiro molt, però que aquí fa un paper, que deu meu!, fa més pena que una altra cosa! i a sobre, de creible no en té res!!!! La tieta del poble, va home va...
 

El fermi fernandez i el Sergi Lopez, com grans actors que són, fan el possible per ensortirsen prou bé.

La història del Pa Negre és crua, com bé sabran els que s'han lleigt la novel·la,en els quals m'incloc, i a més, Villaronga fa que encara ho sembli més: El inici del film està marcat sobretot, per un xoc d'imatges, crea unes sensacions de cruetat molt fortes a l'espectador que per sort, es van dissipant al llarg del metratge (amb excepció de la història del Piturria, que si més no, dir que aquelles imatges de la cova són tan crues que et ronden pel cap alguns dies després d'haver vist el film).
 

Per finalitzar voldria puntualitzar que, per molt bé que estigui el film de Pa negre, a mi em dóna la sensació que mñes que un film, em recorda a una de les minisèries catalanes que han fet ultimament per televisió, com la de les veus del pamano i ull per ull, en la forma com està rodada, com es tracta el tema...
 

I no vull que això es tracti per res com una cosa negativa! Considero que la minisèrie Ull per Ull és realment explèndida i explica de forma real i entretinguda un fet històric, i de forma crua també. I és això mateix el que fa el Pa Negre, explicar una història de forma realista i crua, sempre contextualitzant, sempre puntualitzant en el lloc i en quin moment de la història de catalunya està situada l'acció.

Tot i així, realment creieu que mereix tanta distinció? Aquí deixo el trailer, per descampar dubtes...