L'altra dia vaig anar a veure Bruc, una pel·lícula que em va cridar l'atenció des del primer moment que vaig sentir a parlar d'ella, farà aprop d'un any. No se què va ser el que em va sorprendre més de la noticia... que el Ballesta seria el protagonista? que es feia perfí un film d'aquest personatge mític? no ho recordo.
Però se que, quan es va estrenar fa uns quants dies vaig tenir ganes de seguida d'anar a veure el film. Feia poc que s'havia estrenat entre lobos, també protagonitzada pel Ballesta, i al no veure aquella, vaig decidir que aquesta vegada, no se m'escaparia i vaig veure Bruc.
Del cinema vaig sortir molt contenta. No esperava gaire, de veritat del film, i em va sorprendre molt gratament. Primer de tot ja vaig anar a veure la versió en català i pel meu "asombro" aquesta vegada, el film no havia estat rodat en castelà i traduit, sino que el film s'havia rodat en català i tots parlaven en català. Bé, tots els que representaven catalans, com el Ballesta que va fer un bon paper en aprendre's bé com parlar el català. Una altra cosa que també em va agradar molt del film va ser el fet de que es distingeixen clarament els catalans dels francesos. Els francesos, esplèndit Vincent Perez com el dolent dolent, parlen en francès i durant el film s'han de llegir els subtitols per entendre el que diuen, mentre que els catalans parlen en català. Ja només en aquest gest, la pelicula denota una autenticitat que s'agraeix. Com si s'agafes un trosset d'història, una cosa que contrasta amb l'argument del film: A partir del fet històric que tots coneixem del jove Bruc timbaler que va vencer les tropes franceses a montserrat comença una història d'una cerca i captura d'un heroi que va matant un a un els francesos fins acabar amb tots: primer son 5 després 4, 3, 2,1....0 (si, una mica de serie de dibuixos l'argument però que dóna el pego perfectament):
No obstant, si l'argument no és precissament realista, tota la resta si que ho és, o almenys és impressionant: localitats pressioses, entre boscos i muntanyes, molt nítides, una fotografia excelent, realment bona i fins i tot, alguns moments innovadora i arriscada. La forma en que està filmat el traç del periodista francès quan fa els dibuixos és increiblement bo, nou, espectacular!
Però per mi, el que més m'ha agradat de BRUC és el fet de veure que no es necessita un gran diàleg per fer una gran pelicula, ja que més de la meitat podriem dir que transcorre en un total silenci, i que, el poc diàleg que hi ha està casi tot en francès, però que denota un realisme bastant creible, perque si dos persones no s'entenen, no xerraran tota l'estona, és evident. I és això el que fa bruc una pelicula especial, no és un film que pretengui molt, ni sigui una gran obra mestra, però si es ua petita porció que demostra que el cinema en català pot ser un cinema de qualitat que fins i tot, fa de les pelicules més històriques, pel·lícules sinceres.
Per trobar una pega al film dir que la cançó de la Beth al acabar el film és més que innecessaria i si que trenca totalment amb l'harmonia del film... ja sabem que s'ha de promocionar la música catalana, però així no siusplau, que ens carregarem un petit gran film.
Aquí deixo el trailer, animeu-vos, realment no us empenedireu:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada