El ballet paranoiríac d'Aronofski

Ahir just vaig anar a veure el Cisne Negro, i puc dir amb tota certesa que crec que encara no m'he recuperat del tot del visionat del film. Tothom tenia gran expectació per veure aquest nou film d'Aronofski i al final, infectada per aquest virus de la curiositat, també vaig tenir ganes de veure-la, així doncs que vaig acabar en una sala rodejada de gent que no sabien qui era Darren Aronofski, que aquest, perdó que us digui és un dels principals errors dels espectadors de Cisne Negro. Siusplau, abans de veure'l, almenys veieu alguna película del director, només per saber minimament de quin pal va aquest home.
 

Jo per exemple, ja havia sentit abans fascinació per aquest home i amb només 14 anys havia anat a veure al cinema "la fuente de la vida", amb Rachel Weisz i Hugh Jackman, que ja era una paranoia metafísica, que en aquell cas era un melodrama, però molt al estil Aronosfki. Així que d'aquest cisne negro esperava el mateix. A la crítica deien que era un Thriller, osigui que jo ja ho esperava això: thriller, ballet i el que es vulgui, però sempre amb el segell d'aquest bon o no tan, home. La història, la resumeixo breument per qui estigui interessat: Nina és una ballarina excepcional en la tècnica però massa freda i clar, el director de la companyia no li vol oferir el paper de la reina cisne ja que aquesta ha de ser interpretada per una sola actriu que faci el paper de la dolça odette i la malèvola i provocadora Odille. Per un malentès amb el director, al final Nina és escollida i a partir d'aquí, ella comença a descobrir la seva part "obscura" i a partir d'aquí comença la paranoia excel·lentment portada per Natalie Portman. Perquè una altra cosa no, però la noia s'ha treballat com mai el paper: que si un any abans de rodar ja estava prenent llargues classes de ballet, que si va anar a aillar-se per centrar-se més en el personatge, enfí, el resultat una explendida Nina que més val que li valgui l'Oscar aquest diumenge perquè sinó, l'academia mataria al nostre cigne. Bé, que dir de la pel·lícula? que ja des del principi es mostra clarament que serà una pel·Lícula paranoiríaca, com dic jo, amb sang, ensurts, sexe, etc. Així que els que hi vinguin a veure ballet i bellesa, ja poden abandonar la sala.
 

Crec que és important remarcar l'ús del mirall que fa Aronoskfi en aquesta pel·lícula, la contraposició del blanc i el negre i els plans perfectament controlats fins al minim detall. Del tema mirall s'hauria de destacar que crec que serveix per fer, o un procés de distanciament brutal, o per mostrar que cada escena és només un reflex, no es la realitat o pel contrari, donar pistes de si és real o no el que veu la noia. I és que gran part de la pel·lícula es basa en això i si no se sap distingir, la pelicula dificilment funcionarà: saber que és la realitat o que no ho és. Quantes coses de les que veu la Natalie són reals?

Per tal de fer això, el director ja sabia que necessitaria com a protagonista, un personatge nerviós i obsessiu i la ballarina Nina ho és. Una noia que de lo nerviós, es rasca compulsivament fins a fer-se sang i per tant, que al ser sotmessa a una forta pressió pot arribar a veure coses que no són però ella creu que si. Aquestes escenes de barreja de paranoia i realitat són realment, les que queden en el film: que angoixen realment. Quan la noia torna a casa, cridant com una boja, veient "fantasmes"... és el que queda a l'espectador, el que marca. Així doncs, Cisne Negro es consolida com una altra d'aquestes pel·lícules: aquestes de les que no te'n oblides només creuant la porta del cinema, una d'aquestes que et va rondant pel cap tota la tarda i que possiblement dificultaran dormir a més de un.

Si senyors, és un thriller, una paranoia molt grossa dirien alguns, que té moments de sorpresa al principi i al final, quan ja estem tan confosos que ja no sabem si el que viu la noia és una farsa i que clar, al sorprendre's després amb la veritat sembla que no acabem de creuren's ho.

PD. Una altra cosa que volia puntualitzar és l'estupenda utilització de la càmera,amb els seus travelling, sus "càmaras en mano" i sobretot, les filmacions de "nuca" de la Portman, sempre seguint-la d'esquena, sempre acompanyant-la en aquest camí sinuós que acabarà sent una obra magistral del llac dels cignes i un cigne negre molt més que esfereidor.

Així i per concluir, quin és el veredicte?: Oscar per Natalie Portman, i per Aronofski.... que voleu que us digui, encara segueix sent massa extrany pels acadèmics no creieu? amb el ben rebut que està als festivals de Venecia de cada any, als Oscars el prenien per bitxu raro, que no li feien cas fins que no va treure al Mike Rourke de la misèria amb el Luchador.... enfi, que jo crec, que, encara que el director potser no es pugui superar més i que encara que seguirà sempre amb la seva paranoia, hem de confiar que algun dia farà un producte que no espanti als acadèmics amb la sang i el sexe que mostra en aquest film.

Aquí deixo el trailer, però aneu amb compte, després de veure'l es poden sentir dos sensacions: o unes ganes incontrolables de veure el film, o un horror i un mal estar que no desapareixerà fins d'aquí unes horetes (jo la primera vegada que el vaig veure vaig ser dels segons...més tard dels primers)

I alguna imatge: