Una xarxa molt enredada

L'altra dia vaig anar al cinema una pel·lícula que, certament, portava més de mig any esperant-la: "La red social". Des del primer dia que vaig saber que David Fincher estava rodant una pel·lícula sobre els creadors del facebook em va suscitar interès. Primer vaig pensar que estava boig per voler rodar un film amb aquesta temàtica, però després vaig arribar a la conclusió que tot el que roda David Fincher té un èxit segur ja que és uin bon  profesional. Així doncs, va anar passant el temps, i cada cop estava més impacient per veure "la red social". Jo mateixa tinc Facebook, encara que al principi em vaig resistir a fer-me'l, i l'utilitzo bastant, per tant, volia saber d'on havia sorgit la idea.

Dons bé, vaig arribar al cinema, a la sessió de les 16.45 i em vaig disposar a veure atentament la pel·ícula. Després del cartell on posa: "película no recomendada para menores de 7 años" comença una pel·lícula, que, encara que dura més de dues hores, no és convenient perdre's ni un detall. El film ja comença fort, amb una introducció de com és el personatge principal: Mark Zuckerberg, creador de facebook. En la primera escena, Mark i la seva xicota parlen en un bar i ella el deixa. Allà es veu reflectida la personalitat del actual multimillionari més jove del món: un noi introvertit, que se les dóna d'erudit i intel·lecutal i que simplement, pensa que està per sobre de les tonteries que afecten a la majoria de joves. Després de la discussió, se'ns revela el gran declinant de la creació del facebook: Un Mark borratxo, amb ajuda del seu amic Eduardo Saverin, entra a les "intranets" de diferents universitats i organitza un concurs de bellessa espontani. El petit experiment resulta tot un fenònem i aleshores, Mark troba el negoci perfecte: una pàgina web, una xarxa social per saber com estan els teus amics: theFACEBOOK.

Amb aquest argument pot semblar que la pel·lícula caurà en un pou d'avorriment i repeticions però no és així. David Fincher crea l'estructura perfecte del film: imatges de quan Mark Zuckerberg, un brillant Jesse Eisenberg, tot s'ha de dir, es troba en un judici en contra del seu abans millor amic Eduardo Saverin, un altre gran Andrew Garfield que mostra perfectament les diferents cares d'una persona, i imatges de flaixbacs. molt enriquides per diferents esdeveniments, humor i emocions. Perquè és impossible no empatitzar amb un sorprès Eduardo Saverin quan s'adona de que el seu millor amic, l'acaba de treure de l'empresa més gran del món . Per acabar el pastís, un altre personatge controvertit i maquiavelic surt a escena a mitjans de la pel·lícula, el creador de Napster. Sean Parker, interpretat per uin Justin Timberlake que és creible encara que a vegades sembla més que actui com un pseudo Robert Pattinson a Remember Me.

Així doncs, la red social és una pel·lícula no molt lleugera i gens idonia per joves que creuen que van a veure una peli expressament per joves, sobretot perquè amb els sorolls de les crispetes els seria impossible entendre més d'una conversa amb paraules molt tècniques que apareixen en el film. La red social és una pel·lícula madura, que parla sobre moltes coses i no es limita a parlar de la creació de Facebook, sino que parla de sentiments més profunds com l'ambició, la traició i sobretot l'amistat i quin paper té aquesta en el món dels diners.

Aquí deixo el link del trailer, un trailer esplèndit i alguna fotografia dels protagonistes,que fins i tot, com diuen les enquestes, ja sonen a Oscar.