dijous, 28 d’octubre del 2010

Les segones oportunitats potser no són sempre oportunes

Fa dues setmanes vaig anar a veure una pel·lícula que em feia il·lusió veure-la:
Siempre a mi lado (Charlie St.Cloud).
Direu, per què? per l'argument? pel director? Pel tema?
la resposta és no, no i no, em feia il·lusió veure-la per algu més absurd, podria dir-se per algu banal: perquè hi sortia el Zac Efron.
Sí, m'agrada el Zac Efron i no és que el trobi un actor espectacular però el pobre noi s'ho treballa i a cada pel·lícula apren nous esports i es posa en forma, el pobret.
Així doncs, i pese a la crítica, vaig decidir anar a veure siempre a mi lado, un film, que un cop vist la reflexió seria la seguent: vale, si, aquesta pel·lícula l'han fet pel Zac Efron.
Ell es llueix davant la pantalla, ha après vela el noi i es nota. També en aquesta peli en Zac mostra la seva, ja mig consolidada experiencia en el cinema, i s'atreveix amb el plor i el drama, però un drama molt dramàtic que només preten cada 15 minuts provocar més d'un plor a la sala plena d'adolescents, es clar, perquè encara que sigui una pelicula monyes però dura, aquí ser fan del Zac Efron és el que mana i les sales segueixen estan plenes, o es podria dir, mig buides, de fans adolescents.

El film té un argument senzill però xocant: En Zac és un noi que està apunt d'anar a la universitat i té un germà petit, que, per culpa d'un accident de cotxe mor. A partir d'aleshores, el Zac queda cada dia amb el seu germà mort per jugar a baseball i fan una promesa de trobar-se cada tarda, encara que una noia molt mona farà perillar aquesta promesa. Quin és el resultat d'aquest argument?: que la gent s'entristegi al principi i que pensi que el personatge del Zac està tocat del bolet: què és això de veure el germà mort? és un fantasma? o s'ho imagina?
En tot cas, no és una d'aquestes pelicules que quedarà en la memoria de la gent, encara que per sort no arriba a ser tan carrinclona, plorosa ni penosa com la peli de la "última canción"; realment, prescindible.
 
Tot i que es veu que el Zac ha fet aquesta peli per allunyar-se de Troy Bolton que el va fer famós, tots sabem que amb Siempre a mi lado s'han vist les seves mancances com a professional i des d'aquí li recomano que pel seu proxim paper, realment arriscat, es prepari a fons.
Aquí deixo el trailer, per si algú li venen ganes de veure aquesta peli del Zac que fa emocionar, ideal per a qui li agradi emocionar-se, però si la vol veure al cinema ja pot correr, perquè segurament la treuran del cinema molt aviat, perquè encara que sigui Zac, les propostes arriscades acaben sent victimes de la sala buida.

2 comentaris:

  1. Siempre a mi lado és una bona pel·lícula i estic molt d'acord amb lo de que fa plorar però és interessant i el Zac Efront tampoc ho fa tant malament...

    ResponElimina
  2. Comenta Harry Potter 7!!!!

    ResponElimina