El caso Farewell és una pel·lícula extraordinaria sobre un cas d'espionatge real que va ocorrer durant la guerra freda i que està feta a l'europea. És a dir, el caso Farewell és un film que compleix tots els requisits necessaris perquè la vagi a veure, i així ho vaig fer, fa prop d'un mes. Ja només veure que els protagonistes eren també els exelents directors, Guillaume Canet, gran director de pequeñas mentiras sin importancia, i Emir Kusturica, vaig pensar que seria interessant veure-la, però quan em vaig assabentar que el director era Christian Carion ja no em vaig poder resistir.
Christian Carion va ser el director de Feliz Navidad, una de les millors pel·lícules europees que he vist, molt emotiva, sobre la guerra, protagonitzada per una colla d'actors molt professionals i on es respirava un aire de veritat que em va deixar molt molt parada. Així doncs, quan vaig veure que havia deixat el seu silenci i s'havia tornat a posar a dirigir, i a més, un film sobre la guerra freda, no vaig tardar ni 10 segons en dir, el caso Farewell valdrà la pena.
I així és, el film, ha anat a bastants festivals arreu del món i s'ha alçat amb premis tan importants com el premi del públic a la mostra de Valencia. El caso Farewell és una pel·lícula d'una recreació històrica exelent i verídica, que compta amb uns actors d'excepció (siusplau, reconeixement per Kusturica a la de ja) i que també té un aspecte tècnic molt cuidat en tant que plans (Carion té un sisè sentit per trobar la bellesa en la construcció dels plans i destaco alguns com el de Canet amb una estatua al darrere i el cel blau) o la sequència del fill de Grigoriev, muntada paral·lelament amb un extret d'un concert de The Queen mentre sona el We Will Rock you que posa els pèls de punta alhora que també sap introduir una gran banda sonora intercalada amb la música de l'època com Pink Floyd.
El caso Farewell, per qui no ho sàpiga explica la història sobre un cas d’espionatge real que va passar durant la guerra freda a Europa: cap allà el 1981, el coronel rus Grigoriev de la KGB, es va decebre tan amb l’ideal comunista que va començar a voler canviar la situació del país contactant un enginyer francès que treballava a Moscou i passant-li documents confidencials que conteníem molta informació relativa a una operació d’espionatge molt important que es volia dur a terme. Al rebre els documents, el president francès va titllar aquests com l’affaire Farewell i encara que aquest no va ser la causa per la qual va ser derruït el mur de Berlín es diu que sí que va ser un dels molts detonants.
El caso Farewell, tot i tenir aquesta part d'espionatge en la qual no hi ha un absolutament desbordament d'adrenalina ni persecussions, el que s'agraeix, sí es centra moltissim en les relacions humanes, en la psicologia dels personatges, i la relació d'amistat que sorgeix entre els dos homes, que comencen sent desconeguts, i acaben sent amics sacrificant-se un per l'altra. Alhora, les relacions familiars i de parella, sobretot les de Grigoriev estan molt ben exposades i tractades amb moltissima naturalitat i veritat. Tot i així, i encara que el "plató" de la pel·lícula és Rússia, Carion és francès i com a tal patriòtic i per axò m'agradaria destacar com converteix a Grigoriev en un personatge culte, apassionat, amant de la poesia i la cultura francesa, que s'emociona escoltant Leó Ferré i que té molta més ètica que tots els que treballen amb ell en el seu sistema decadent.
El caso Farewell, també compta amb les actuacions de Willem Dafoe (WILLEM dafoeeeee, WILLEM dafoeee), i Diane Krueger, i fins i tot, el director té temps d'introduir petits homenatges a altres films, com El hombre que mató a Liberty Balance, fent-hi fins i tot una metàfora que es troba impregnada en el mateix film: tot canvia segons la perspectiva d'es d'on es mira i d'es d'aquí s'assegura que el caso Farewell no és una pel·lícula que s'oblidi un cop haver sortit del cinema, sinó que roman una estona entre els nostres pensaments, una cosa que jo considero imprescindible per separar una bona pel·lícula d'una pel·lícula mediocre.
El caso Farewell és molt interessant, conté molta informació inèdita per l'espectador que es pot digerir facilment, i fins i tot té gags graciosos i resulta extraordinariament decisiosa en la seva versió original. És una pel·lícula multilingüe ja que és un film parlat en anglès, rus i francès, i tant Canet com Kusturica han tingut la decència i habilitat d’aprendre els idiomes respectius, així que es pot escoltar a Canet parlant en Rus i a Kusturica parlant en un francès perfecte però amb un accent molt dolent.
Així doncs, el caso Farewell és una pel·lícula que conté moltes coses diferents, no és pas un FNAC, on hi puguis trobar de tot, però si conté tots els elements per fer d'aquesta pel·lícula una gran pel·lícula europea, quet conté tot un esperit que per molt que els americans volguessin fer-ne remakes, no el podrien igualar.
L'únic que em fa pena, es pensar quan de temps més haurem d'esperar per tornar a visualitzar una altra perla de Christian Carion, però encara més, quan haurem d'esperar per tornar a veure en pantalla i rere d'ella als brillants megalòmans Canet i sobretot Kusturica.
Aquí el tràiler de El caso Farewell, pels interessats, i repeteixo: la versió original és impagable en aquest cas.
Pd. la següent crítica serà sobre l'esperada La piel que Habito, film que ja he vist i que des d'aquí asseguro que és impossible que deixi a ningú indiferent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada