La setmana passada per fi vaig anar a veure la segona part de Resacón en las vegas: Resacón2, ¡Ahora en Tailandia! La veritat és que quan vaig anar a veure Resacón en las vegas em vaig sorprendre molt favorablement. La vaig anar a veure sense saber-ne res, només perquè el novio d'una amiga meva m'havia dit que li havia agradat i s'havia divertit molt així que vaig anar amb unes expectatives com si s'hanés a veure Supersalidos o Virgen a los 40. Però el resultat va ser molt millor! Resacón en las vegas era la comèdia més gamberra però més enganxadissa que havia vist! Amb el misteri inclòs des del principi, la pel·lícula enganxa per tal de saber que va passar tota aquella nit i és més, totes les bojeries que es veu que van fer durant tota la nit resulten totalment esbojarrades! Fins i tot va guanyar el globus d'or a la millor comèdia Resacón en las vegas! És per això, que quan es va estrenar la segona part no m'ho vaig pensar dos cops! Mateix director (Todd Phillips), mateix trio protagonista (Bradley Cooper, Ed Helms i Zack Galifandrikis) però un nou lloc on fer el comiat de solter: Tailandia!!!!!
Total, vaig anar a veure la pel·lícula amb unes expectatives realment molt altes, però alhora, més baixes, creia que si reia uns quans cops, ja estaria satisfeta. La pel·lícula va començar i amb ella, una sensació realment forta de Dejà vu: mateix inici, mateixa trucada, gairebé mateixes paraules, mateixes situacions, etc. Ningún personatge ha evolucionat, ningú ha canviat en aquesta pel·lícula. Fins i tot els embolics són cosins germans dels embolics de la primera part: canviant el bebé pel mono fumeta i camell, la stripper pel gigoló travesti, i poca cosa més, Resacón 2 és la copia certificada de Resacón en las vegas amb les dues diferències de que ara el perdut és el germà petit de la novia i que el lloc és Bangok, capital de Tailàndia.
El director, al no posseir ja, la carta de la sorpresa i la innovació a la mà, que tant renom va donar a la primera part, juga aquí amb l’altra carta que resulta efectiva en aquest tipus de comèdies gamberres: la carta de la grolleria. A Tailandia, els embolics es magnifiquen, es fan encara més grossos i rallen encara més la prima línea de la vulgaritat: dins del film s’hi troven doncs, un mico camell, un travesti i sobretot, Chow, el xinès que ja els hi feia passar malament al trio protagonista a la primera part. i que no para de dir paraules malsonants. La pel·lícula, però, tot i tenir moments una mica massa grollers és efectiva i consegueix arrancar riures als espectadors a través de les persecussions de cotxe, i a través dels comentaris estúpids d'Alan i veure en tots els embolics que es posen. Resacón 2, doncs és per res millor que la primera, com diuen alguns, però tampoc direm que és molt pitjor: és divertida, és efectiva, és més grollera perquè estan a Bangok i és més salvatge, la única carta que tenen els directors quan, per no perdre l'èxit, s'aferren amb tanta força a la estructura primitiva que per tal d'aportar alguna cosa a la saga, han de fer i crear situacions encara més bojes. Dos coses a dir: és a l'Stu, aquí el futur marit, el que sempre li toca el rebre, (mai millor dit) i l'altra, després de perdre tots els actors que havien de fer cameos a la pel·lícula, al final aquesta només es queda amb la participació de Paul Giammati, un actor actualment, omnipresent a la cartellera.
Resacón 2 ¡Ahora en tailandia! és divertida, és salvatge, és gamberra, i entremig de tanta gamberrada per sort, un acaba oblidant que només està tornant a veure Resacón en las vegas però situada a Tailandia ja que inclou també una divertida cançó d'Stu, una arribada al casament in extremis i una sessió final de fotografies, que com no, torna a ser totalment delirant.
Aquí deixo el tràiler pels interessats:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada