La setmana passada, guiada per veure masses anuncis, publireportages i entrevistes de Thor i els seus protagonistes, vaig anar a veure-la. El que més me sorprenia ja d'entrada era el fet que el film estigués dirigit per Kenneth Branagh (senyor Gilderoy Lockhart, vostè que està especialitzat en dirigir pel·lícules d'època i shakesperianes, com s'ha ficat en això?). Total, després d'un malentès amb la senyoreta de la taquilla: demanant entrades per THOR la dona me'n va donar per HOP, indignant, vaig acomodar-me per veure una peli més de superherois, per passar l'estona.
Bé, Thor és una pel·lícula d'herois total, no d'aquestes grans epopeies com Batman, ni tan sols com Spiderman, és més d'aquest superherois que van mig sueltos, però té el seu aquel. El protagonista, Chris Hemsworth és el marit de l'Elsa Pataki i està catxes catxes a la pelicula per crear un super thor! els secundaris tampoc tenen desperdici: Natalie Portman en una època post-cisne negro, Stellan Skargard o algu així i sobretot, el senyor Anthony Hopkins, aquí Odin, pare de Thor. Un elenco espectacular, com el reuneixen la majoria de pelis de super herois. Thor presenta una història senzilla però que per sort ens mostra un personatge que evoluciona, una cosa que és molt d'agrair. L'heroi no roman pla, igual durant tot el film, comença sent un nen consentit, i madura al llarg del film: el Thor del final no és el mateix del principi, un punt a favor de la pel·lícula en la meva opinió. Thor narra la història d'aquest superheroi, que, per fer-se massa el xulangas i el prepotent, és desterrat a la terra pel seu pare i només podrà tornar-hi si troba la força que el façi tornar a empunyar el seu super martell, que té, val a dir, moltissims poders: fins i tot pot volar amb ell!!!
Thor és totalment una pelicula doncs, entretenida, però de palomites. On encaixa Kenneth en el projecte? que és el que aporta del seu estil? Crec que dos peces claus:
- La primera, l'ús de la càmara amb un angle inclinat, que incomoda, fa una sensació estranya en l'espectador. Aquest tipus d'enquadrament és molt present en el film pel que intento creure que Brannagh vol intentar mostrar a partir d'aquest simple fet, que no és una pelicula al uso, té algu d'especial.
- L'altra, més argumental. Brannagh crec que fa un paper espectacular quan es centra sobretot en les relacions del poder, de pare i fill i l'altra fill que enveja el poder. Les relacions familiars que esdevenen tenses per l'atracció i el poder del tro, estan realment ben treballades a Thor. Això fa que personatges com Loki, el germà envejós i Odín, agafin una nova aura de dignitat i fa entendre millor tot el que passa pel cap a aquests.
Thor és així una pelicula de palomites, d'entreteniment, que té unes pinzellades força personals però que serà plat de bon gust per tot el públic. Una bona Thortilla no farà mal a ningú.
Aquí tràiler:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada