I després d'anys i anys d'espera, després que la tempesta de El senyor dels anells hagués passat fa molt, creant amistats, clubs, fandoms, i alegrant la vida de moltes persones de totes les edats, arriba de nou material nou sobre la tierra media, material "nou" de Tolkien a la gran pantalla: Arriba el Hòbbit!!!!!!!!
I aquesta adaptació a la gran pantalla de Peter Jackson ha estat rebuda amb gran gran expectació. Primer de tot, perquè el director havia de ser Guillermo del Toro, amb la qual cosa estava emocionada, però de tants problemes que es va trobar va decidir abandonar el carro, i l'únic que el va voler sustituir va ser en mateix Jackson, que segurament ja esperava impacient a la cadira de productor, i va sortir amb el crit de "joooo" quan van demanar-ne el substitut.
La segona expectació són els actors, primer per veure cares conegudes com en Ian McEllen tornant a fer de Gandalf, ell que és tan simpàtic, i sobretot, per veure el nou Bilbo Bolsón en acció que no és un altre que MARTIN FREEMAN. Si, el John Watson de la sèrie Sherlock, que ara tots hem agafat gran carinyo i que fa un Bilbo sorprenentment interessant. Molt menys patidor que Frodo, molt més versàtil (potser per l'edat), molt més empàtic amb el públic i amb un arc de transformació, molt més marcat (i amb un sol film!). Per mi, que no les tenia totes amb Martin Freeman, això que m'encanta com a Jawn, fa un paper extraordinari com a Bilbo Bolsón i això que ho té difícil per destacar degut als tretze nans que constantment volen robar plans al nostre Hobbit aventurer.
El que més destaca és Thorin Escudo de Roble, interpretat per un Richard Armitage irreconeixible, gràcies a déu, ja que ell és com un actoret més sosaines sosaines, i que ens ofereix un Throin que alguns ja titllen de nou Aragorn: Molt, molt potent, amb una mirada penetrant, feroç en combat i un princep de nans totalment valent. Una interpretació amb molta força i increible provenent de qui ve. La resta són tots molt simpàtics, i hi ha els típics guapos (Fiki i Kili que es perfila com el nou Legolas- ARC!), els divertits (Bombur, Bifur, Bofur), els guerrers com Dwalin i els savis com Balin.
Més coses que condicionaven l'estrena del Hobbit era la tripartició d'un llibre tan curt!!!!!!!!! (Aquesta es diu Un viaje inesperado) i allò dels 48 frames, que només es podia veure en versió 3D així que sentint-ho molt ja s'ho podien confitar que la meva butxaca no està para lujos.
Anem ara ja si a parlar del film. Jo, confesso, tenia moltes ganes, però una setmana abans tots els crítics van començar a posar El hobbit: Un viaje inesperado per terra. Que si era lenta, que si era llarga, que si no passava res, que si es quedava... bé, que deien que era correcta i prou. La gent deia que li havia agradat molt més The Lord of The Rings i que això no arribava a la sola de la sabata. Clarament, em vaig espantar, i al veure-la, vaig decidir rebaixar molt les expectatives i clar, esperar molt poc.
I el resultat va ser molt bo. La pel·lícula em va semblar molt bona en general. D'aventures. No era el Señor de los anillos on anem a parar i té múltiples errors però el Hobbit un viaje inesperado em va sorprendre gratament, sobretot per l'actuació de Freeman, que fins i tot em va emocionar al final, quan en Bilbo, sempre una mica separat de la tribu enana, lluita amb els enanos i fins i tot, es mig sacrifica per salvar a Thorin, quan aquest l'ha criticat fins a la sacietat. També em van agradar moments com el de Gollum- Bilbo, la mirada plena de força de Thorin, el passatge a Rivendel i fins i tot el principi, amb un Frodo que té deu anys de més i.... ES NOTA, amics meus, es nota que el nostre Frodo ja en té 30!
També el moment dels nans a casa del Bilbo es fa llarg, amb algunes cançons de enanos de blancanieves, i que les batalles trasgos- enanos avorreixen perque n'hi ha 4 iguals, que el preludi és molt avorridot, quan parla del drac i tal, i que el primer cop veus que surt massa en Thorin, massa, comparat amb la resta de enanos. Però agrada en Gandalf, i l'Elrond. Desagrada en Radagast alias Randalf... no podien treure un mag més penós no?¿ Escena Sebastian. No hay más preguntas señoria.
Conclusions extretes del Hobbit un viaje inesperado: La fandom de Lord of the Rings ha tornat i amb força gràcies a la troupe de Enanos i a Bilbo. No està tan bé, però és un espectacle digne de veure en pantalla gran. Espero amb impaciència les altres dues parts. Thorin no és un Aragorn però mola. El nostre Watson sap actuar. Ara veurem si el nostre Sherlock sap escupir foc.
Pel que mi respecta: El hobbit: un viaje inesperado és un film venerable, respetable, i que tornarà a fer que els fans de la saga de Tolkien tornin a empunyar l'espasa, a parlar en èlfic (bé, en aquest cas, a parlar més en enano, no ens enganyem) i s'aprenguin el nom de tots els nans de la companyia. Jo ja me'ls sé: Thorin Escudo de Roble, Bifur, Bofur, Bombur, Dwalin, Balin, Ori, Dori, Nori, Oín, Glóin, Kili, Fili.
Tràiler i imatges aquí. PD. la cançó és millor en anglès, o la versió del film, la del tràiler no val res de res. La veu del Thorin, igual.
I la pròxima entrada farà un resum sobre els millors films de l'últim trimestre de l'any 2012 que he pogut visualitzar, entre els quals es troben autèntiques joies com Dans la Maison de François Ozon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada