Farà prop d'un mes, concretament el 5 d'agost vaig anar a veure El Origen del planeta de los simios, pel·lícula de la qual no en sabia ni el director, però si en sabia vagament l'argument i els actors protagonistes: James Franco, resorgit després d'uns anys a una academia de cinema estudiant cinema per ser un futur director, Freida Pinto, l'actriu d'Slumdog Millionaire, Andy Serkis, el pioner en el motion capture i tot un especialista de la tècnica en contra en que en pocs films li hem pogut veure la seva veriable cara i sobretot, Tom Felton, alias Draco Malfoy, el qual va cridar molt l'atenció en la premiere d'aquesta pel·lícula de simis degut a que el seu company de repartiment a Harry Potter, Rupert Grint, s'hi va presentar portant una samarreta que posava: I love Tom Felton, ole ole, Ron Weasley, però aquest no era el millor lloc per fer-ho, estàs treient protagonisme a la pel·lícula i al que és el veritable protagonista: Andy Serkis. Ni James Franco ni res, que té el mateix protagonisme i fins i tot, surt menys en pantalla que Tom Felton que té un paper bastant secundari,i la Freida, és un vist i no vist, o un... si te he visto no me acuerdo, és a dir, la cinta és Serkis, Serkis, César i els ximpanzès i els simis, i els humans estan relegats a un segon pla, a papers secundaris, a meros espectadors dels fets però també causants d'aquests.
El origen del planeta de los simios està dirigida per un tal Wyatt, no us preocupeu si no us sona, i és presenta com un reebot de tot el que s'ha fet fins aleshores, una prequela, que intentaria explicar les causes per les quals, la situació del El planeta de los simios del Charlon Heston va arribar a ser possible mentre que s'allunya de totes les comparacions amb l'adaptació estranya i totalment aliena de Tim Burton.
La història, de el origen del planeta de los simios, és en primera instància la seguent: explica la història d’uns científics, que, després de moltes investigacions troben un medicament que ells anomenen “la cura”, el 112, que podria arribar a curar l’alzheimer, una de les malalties que més preocupen a la societat avui en dia, i que ha sigut perfeccionat a mesura que s’ha provat amb diversos ximpanzés que són utilitzats com a simples rates de laboratori. Tot i així, el cas de César és diferent, i, amb el medicament totalment assimilat dins del seu cos, aquest simi desenvolupa una superintel·ligència que el fa més sensible i perspicaç, però, que l’acaba portant a una mala situació i finalment acaba tancat dins d’una instal·lació per primats portada per Brian Cox i el seu fill, Dodge, i en la qual César veu que és tractat amb cruesa com la resta de simis i per tant, comença a planejar la seva revolució per fer girar la truita a la situació.
Per mi, l'encant d'aquesta pel·lícula, o si menys no, el que em va agradar realment, és que la pel·lícula, no se centra en apa, els simis enfadats van a destroçar el golden gate i la ciutat perquè són simis i són més llestos i vinga desastres, i morts, i efectes especials. No, la pel·lícula, resideix sobretot en el fet de com es volen mostrar totes les causes per tal que César, un simi que estimava al seu amo, James Franco i utilitzava la seva super intel·ligència per fer el bé, acaba volent canviar la situació i revoltant-se. No és perquè simplement es fa més llest i decideix dominar als humans. César, va veient, al mateix temps que l'espectador, que els humans realment van maltractant als simis, denigrant-los, fent-lis mal i tenint-los en una situació d'esclavatge i precària, fins i tot, pels simis. Realment memorable, les escenes de César en el centre d'acull de simis, on es veu com la maldat humana, encarnada pel personatge de Tom Felton, que tot i que actúa força creible i en versió original deu posar un versemblant accent de Nueva Jersey "Booya!Hey, Man! Who's that Chick!", avegades, fa alguna cara que dius: ui, ui, qui tisoma Draco Malfoy!, és un instint irradicable, que aquelles ànsies de superioritat frustrades d'alguna gent, recau durament en els animals. I és normal que César vulgui escapar d'aquí. A càs, Heston no volia escapar dels simis? Doncs César, té dret a voler escapar dels humans no?
Del film, no m'ha apasionat el fet per com estan creats els simis, amb Motion Capture, fins al punt de trobar a faltar els maquillatges i perruques de Burton o fins i tot, de la de Heston, però si m'agrada el ritme pausat que ofereix la pel·lícula i la reflexió al voltant de les causes que tot ésser necessita per revolucionar-se, per voler canviar l'ordre establert i tots els passos que s'han de seguir per aconseguir adeptes, ja que trobo totalment fascinant com la pel·lícula retrata com César, ingenia tota una teranyina per tal d'atrapar els altres simis, fer-lis entendre el perquè de la revolució, passant de ser l'estrany a ser el cabecilla i convertint-se en un icone, una espècie de Che-Mono que deixa la sala glacada en el impactant moment del "NO", simbolitzant un: ja n'hi ha prou, ara sóc jo qui decideix!
Del film, en el qual James Franco és per mi, un personatge més que obiable que bé si al final, representa que està de part del César, durant la majoria del metratge deixa que César sigui cuidat per Dodge sense fer una sola denúncia veient amb els seus propis ulls la evidència de que el seu amic (que no mascota) estigui sent torturat i maltractat, m'agrada el missatge que vol transmetre o almenys el missatge que jo vaig voler entendre del film, ja que vaig acabar simpatitzant totalment amb els simis: Un missatge que aboga pel no maltractament dels animals, que hauria d'alertar ONG i assossiacions pro-drets dels animals si existeixen, i que vol mostrar una situació que bé si no és tan extrema, segur que avui en dia passa. I el pitjor, o millor. és que aquests animals que han sigut maltractats mostren més decència que els propis humans, ja quan assoleixen el poder, només volen alertar als humans perquè els facin canviar les seves condicions, i en cap moment volen descarregar tota la seva ràbia matant a aquells que els han fet mal, ni tan sols als encarregats d'aquell centre-pressó que tan mal els ha fet.. Aquí demostren que un simi té molt més esperit i sent molt més respecte per la vida que qualsevol dels humans, ja que Felton els maltractarà a la cel·la, però ningú és la germaneta de la caritat, tan Franco com tot el seu equip d'investigació, bé els utlitza fent-lis proves i si te provoco la muerte, mala suerte, sort que no és un humà.
La única pega que he de dir, arribats a aquest punt, és que desgraciadament, tot això no és més que una pel·lícula, mai existirà César, mai es descobriran els Dodges del món i per suposat, els simis, tot i el que volguem demostrar, poden ser violents i arribar a matar si se senten amenaçats. Així que només podem dir, i si pasés? aleshores hauriem d'estar advertits però mentrestant, millor seguim amb el Status Quo.
PD. Molts especulen un Oscar per Andy Serkis? que voleu que us digui... jo voldria un per efectes especials pel treball amb Motion Capture i poc més... i que no s'els ocurreixi començar una saga que crec que no tindriem per on agafar-la ja que com diu César al final del film, César ya está en casa, doncs, aveure si és veritat i el deixeu en pau.
Aquí teniu fotos i el tràiler els interessats i si espereu un film reflexiu no us el perdeu: El origen del planeta de los simios és tan per revolucionaris com per pacifistes
El origen del planeta de los simios està dirigida per un tal Wyatt, no us preocupeu si no us sona, i és presenta com un reebot de tot el que s'ha fet fins aleshores, una prequela, que intentaria explicar les causes per les quals, la situació del El planeta de los simios del Charlon Heston va arribar a ser possible mentre que s'allunya de totes les comparacions amb l'adaptació estranya i totalment aliena de Tim Burton.
La història, de el origen del planeta de los simios, és en primera instància la seguent: explica la història d’uns científics, que, després de moltes investigacions troben un medicament que ells anomenen “la cura”, el 112, que podria arribar a curar l’alzheimer, una de les malalties que més preocupen a la societat avui en dia, i que ha sigut perfeccionat a mesura que s’ha provat amb diversos ximpanzés que són utilitzats com a simples rates de laboratori. Tot i així, el cas de César és diferent, i, amb el medicament totalment assimilat dins del seu cos, aquest simi desenvolupa una superintel·ligència que el fa més sensible i perspicaç, però, que l’acaba portant a una mala situació i finalment acaba tancat dins d’una instal·lació per primats portada per Brian Cox i el seu fill, Dodge, i en la qual César veu que és tractat amb cruesa com la resta de simis i per tant, comença a planejar la seva revolució per fer girar la truita a la situació.
Per mi, l'encant d'aquesta pel·lícula, o si menys no, el que em va agradar realment, és que la pel·lícula, no se centra en apa, els simis enfadats van a destroçar el golden gate i la ciutat perquè són simis i són més llestos i vinga desastres, i morts, i efectes especials. No, la pel·lícula, resideix sobretot en el fet de com es volen mostrar totes les causes per tal que César, un simi que estimava al seu amo, James Franco i utilitzava la seva super intel·ligència per fer el bé, acaba volent canviar la situació i revoltant-se. No és perquè simplement es fa més llest i decideix dominar als humans. César, va veient, al mateix temps que l'espectador, que els humans realment van maltractant als simis, denigrant-los, fent-lis mal i tenint-los en una situació d'esclavatge i precària, fins i tot, pels simis. Realment memorable, les escenes de César en el centre d'acull de simis, on es veu com la maldat humana, encarnada pel personatge de Tom Felton, que tot i que actúa força creible i en versió original deu posar un versemblant accent de Nueva Jersey "Booya!Hey, Man! Who's that Chick!", avegades, fa alguna cara que dius: ui, ui, qui tisoma Draco Malfoy!, és un instint irradicable, que aquelles ànsies de superioritat frustrades d'alguna gent, recau durament en els animals. I és normal que César vulgui escapar d'aquí. A càs, Heston no volia escapar dels simis? Doncs César, té dret a voler escapar dels humans no?
Del film, no m'ha apasionat el fet per com estan creats els simis, amb Motion Capture, fins al punt de trobar a faltar els maquillatges i perruques de Burton o fins i tot, de la de Heston, però si m'agrada el ritme pausat que ofereix la pel·lícula i la reflexió al voltant de les causes que tot ésser necessita per revolucionar-se, per voler canviar l'ordre establert i tots els passos que s'han de seguir per aconseguir adeptes, ja que trobo totalment fascinant com la pel·lícula retrata com César, ingenia tota una teranyina per tal d'atrapar els altres simis, fer-lis entendre el perquè de la revolució, passant de ser l'estrany a ser el cabecilla i convertint-se en un icone, una espècie de Che-Mono que deixa la sala glacada en el impactant moment del "NO", simbolitzant un: ja n'hi ha prou, ara sóc jo qui decideix!
Del film, en el qual James Franco és per mi, un personatge més que obiable que bé si al final, representa que està de part del César, durant la majoria del metratge deixa que César sigui cuidat per Dodge sense fer una sola denúncia veient amb els seus propis ulls la evidència de que el seu amic (que no mascota) estigui sent torturat i maltractat, m'agrada el missatge que vol transmetre o almenys el missatge que jo vaig voler entendre del film, ja que vaig acabar simpatitzant totalment amb els simis: Un missatge que aboga pel no maltractament dels animals, que hauria d'alertar ONG i assossiacions pro-drets dels animals si existeixen, i que vol mostrar una situació que bé si no és tan extrema, segur que avui en dia passa. I el pitjor, o millor. és que aquests animals que han sigut maltractats mostren més decència que els propis humans, ja quan assoleixen el poder, només volen alertar als humans perquè els facin canviar les seves condicions, i en cap moment volen descarregar tota la seva ràbia matant a aquells que els han fet mal, ni tan sols als encarregats d'aquell centre-pressó que tan mal els ha fet.. Aquí demostren que un simi té molt més esperit i sent molt més respecte per la vida que qualsevol dels humans, ja que Felton els maltractarà a la cel·la, però ningú és la germaneta de la caritat, tan Franco com tot el seu equip d'investigació, bé els utlitza fent-lis proves i si te provoco la muerte, mala suerte, sort que no és un humà.
La única pega que he de dir, arribats a aquest punt, és que desgraciadament, tot això no és més que una pel·lícula, mai existirà César, mai es descobriran els Dodges del món i per suposat, els simis, tot i el que volguem demostrar, poden ser violents i arribar a matar si se senten amenaçats. Així que només podem dir, i si pasés? aleshores hauriem d'estar advertits però mentrestant, millor seguim amb el Status Quo.
PD. Molts especulen un Oscar per Andy Serkis? que voleu que us digui... jo voldria un per efectes especials pel treball amb Motion Capture i poc més... i que no s'els ocurreixi començar una saga que crec que no tindriem per on agafar-la ja que com diu César al final del film, César ya está en casa, doncs, aveure si és veritat i el deixeu en pau.
Aquí teniu fotos i el tràiler els interessats i si espereu un film reflexiu no us el perdeu: El origen del planeta de los simios és tan per revolucionaris com per pacifistes
Si vols veure revolució espera Els Jocs de la Fam!!!!!!!!!!!!!! El 20 d'abril :)
ResponElimina